Havanera de l'aurora
El seu cor sempre demana
més justícia per ballar,
perquè vol anar a l'Havana
amb els negres a plorar.
En el mon plora l'aurora
que tots som a la presó
quan la pena és més traïdora
ell ens canta una cançó.
I sobre el mar neva
sucre i bona sort,
i la pena meva que s'ha mort.
L'estrella m'agafa
de la seva ma
i el dolor de l'ànima se'n va.
Amb la llum de l'aurora
ha nascut per a cridar,
l'utopia que ell enyora
d'una sort feta de pa.
El seu cor sempre té gana,
confiant massa en l'atzar,
de poder tornar a l'Havana,
un amor enmig del mar.
I sobre el mar neva
sucre i bona sort,
i la pena meva que s'ha mort.
L'estrella m'agafa
de la seva ma
i el dolor de l'ànima se'n va.
L'esperança s'encomana
quan l'aurora ens fa volar,
i així tots cap a l'Havana
amb els negres a ballar.
Autor(es): Jordi Guardans
