He descobert

Santi Vendrell

Assegut al genolls de tants matins,
em perdo dins un món de vestit blanc
que em fereix l'esperit quan surt del fang
i esclata en mil bocins tots els camins.

Empaito el sentiment que neix endins
i endins fa trontollar tota la sang;
i tot desafiant-me em duu a l'estany
dels somnis, dels desigs i dels destins.

I quan em neix el sol, un cant novell
desperta les entranyes; la buidor
ben desfilada em llisca per la pell,
mentre floreixen flors amb resplendor
mentre amb mudesa escolto un ocell
Avui, he descobert, el què és l'amor.