Hayan Ibn Iaqzan
Hayan ibn Iaqzan va voler fusionar l'ànima i el seu cos,
però anava passant el temps i aquella vida absurda,
mística i mundana derivà en deliri.
S'estimava els éssers vius sense saber-ne ben bé el motiu.
Se'n va anar a la ciutat, va provar l'ela essa de,
va deixar el seu cavall sol i es va quedar girat.
Com un llum, com una cabra, com un mico, atrapat en si mateix.
Va conèixer a Abu Nuwas, fornicà amb mil i una amants
i a la fi es va ratllar.
I va anar a cal alfaquí per demanar-li consell,
si era lícit l'arrop. No! Replicà el rabí,
a no ser que sigui un vi que faci posar els morts dempeus!
Hayan ibn Iaqzan va viatjar en secret cap a l'estació sideral.
Va trovar l'energia per obrir la tapa d'alguns pensaments
i esborrar les paraules.
Passejava sense rumb per fugir del lloc i el moment.
I fou d'aquesta manera
que va aprendre a moure's entre la neurosi i la casualitat.
Com un llum, com una cabra, com un mico, atrapat en si mateix.
