Hem d'aprendre a mirar
Més enllà de la pols
que tenim al davant
i del viure de molts
que és viure sagnant;
més enllà de l'abús,
de la befa i el crim
i del tracte no just
que en la terra sofrim...
Enllà de l'horitzó
que voldríem més clar,
enllà de tan dolor
hem d'aprendre a mirar
hem d'aprendre a mirar
allò que ens dóna fe,
el blat que vol granar
i el riu que baixa ple.
L'amic que ens és fidel,
la noia que somriu
la força de l'arrel,
la branca que reviu!...
Més enllà dels neguits,
dels sanglots ofegats
i dels planys i dels crits
dels homes espantats.
Més enllà del saqueig
i l'estrèpit tan fort
del nocturn bombardeig
i el soroll de la mort...
Si volem que demà
puguin viure els hereus
hem d'aprendre a escoltar
altres cants i altres veus.
Hem d'aprendre a escoltar
la pluja sobre el port
l'ocell que canta al pla,
la sang que arriba al cor.
El vi que omple la gerra,
la cançó de bressol,
i l'alè de la terra
on trobem el consol...
Hem d'aprendre a escoltar!
Hem d'aprendre a mirar.
Autor(es): Jacques Brel
