He mort el llop
Diries que està quiet, immòbil en el temps,
Mentre el riu li fa un vel amb la rosada.
Porta anys fugint d'aquest canal,
Però sembla que el canal no vol fer-se oblidar.
L'inspector en cap escanya un filtre entre les dents,
Mentre s'acusa l'afonia del cigarret
Ell no és home d'aquest temps
S'enfada amb si mateix i amb un pas cansat es fon,
Als carrers del bulevard.
Es perd a l'escenari, intentant trobar,
Quina força estranya és la que ens fa actuar.
Mastega unes paraules, llestes per maleir,
"Que ha fet aquest boig d'en Manelic"
I no se'l veu, però se'l sent bramar,
Com un raig a mitjanit,
Com un nàufrag perdut al mar,
Com un conte, per no dormir.
He mort el llop, he mort al llop,
He mort el llop,
He mort el llop, He mort al llop,
I ara sóc jo, el més fort.
La gent murmura, deu estar boig,
Qui sap potser són ells els bojos, no pas jo,
Mirades indiscretes, escrutant els moviments,
Perquè està sol enmig de tanta gent?
Les celles diuen totes les paraulotes,
Que la boca no gosa d'anomenar
Ell no és home d'aquest temps
Puja un cotxe, que conserva l'escalfor,
Records d'un viatge anterior.
Moviments simètrics, i inanimats,
Fruit d'una rutina trepidant.
No s'ho creu, però vol pensar,
Potser aquest malson s'acabarà
I no se'l veu, però se'l sent bramar,
Com un raig a mitjanit,
Com un nàufrag perdut al mar,
Com un conte, per no dormir.
He mort el llop, he mort al llop,
He mort el llop,
He mort el llop, He mort al llop,
I ara sóc jo, el més fort.
