Hereus del fracàs
Som els hereus de la vergonya i del fracàs,
Som com deixalles llençades a l’abisme
Som el residu d’un present que no porta enlloc
Som les cendres d’un futur que ha nascut mort
L’esperança ens tenia tranquils
Però ja no té cap sentit esperar
I aquesta ràbia que ens ha crescut dins ha d’esclatar
Heu destrossat sencera una generació
Però no ens fa por quedar-nos al marge
D’aquesta vella i miserable civilització
No tenim res a perdre perquè ja ho hem perdut tot
L’esperança ens tenia tranquils
Però ja no té cap sentit esperar
I aquesta ràbia que ens ha crescut dins ha d’esclatar
