Herois de gessamí
Mirant per la finestra l’horitzó era massa a prop,
darrera els teus ulls clucs ningú cridava el teu nom.
La guerra brama al teu costat, l’oblit a dintre teu,
quan es feia de nit se’t veia pels carrers.
Després de les paraules vingueren els brogits,
després de tants renecs d’ignorants omnipresents,
t’amagues i te’n vas d’aquí per no tornar mai més.
Una ciutat gegant on no hi queda ningú...
Tants cossos estripats oblidats sota l’asfalt,
guerrers que ningú va estimar mai,
tants gemecs sota la pols, la vergonya dels vençuts.
Soldats de sucre, herois de gessamí.
I el teu llit tan desert amb els llençols de gairell,
els porticons trencats, les cortines sense vent,
una maleta buida on hi duies la soledat
i el nom d’aquells que et buscaven d’amagat...
Però al teu voltant tothom continua disparant
pels llavis i els canons sobre teu,
i quan torni a fer-se fosc buscaré a tots els racons
però algú va dir-me que no tornaràs.
Autor(es): Trenkaband
