Hi ha piscines tristes
Hi ha faroles cansades
i músics que toquen
instruments de cirurgia
com ara clarinets
i cotxes esclafats als murs.
Hi ha piscines tristes
i hotels amb vistes a un firmament
saturat de bicicletes voladores.
La gent es toca i troba en els altres
la pau dels escorpins i els aliments,
la sort del que transita simfonies.
Hi ha geleres que criden
i, en definitiva, cares salvatges
que ens parlen i ens estimen.
