Hi ha un bocí dintre de l'ànima
Hi ha un bocí dintre de l'ànima
on m'agrada estar sol.
Carrego la pipa fonda
i encenc foc en un racó.
I medito. Qui ho diria
coneixent-me el patró!
Te'n faries creus, amiga,
de les coses que hi somoc.
I és que sols pots moure el món
amb subtils copets d'espatlla.
I aquí em planto i allà em moc,
i ara dic el que em callava
i si vull callo de cop.
Hi tinc les velles banderes
que onejaven lluny del front,
i els anys, encapsats i fràgils
esperant la redempció.
Quan el silenci m'escanya,
l'esquivo amb versos menors
que escric perquè escriure'n d'altres
no m'escau ni apuja el to.
Autor(es): Josep Riera,Lluís Toran
