Himne de la Ignorància
Ahir vaig tindre un somni que contava
que el “rumbo” que portem potser no canvie,
i què fem? No crec qui de veritat pugue fer algo, “faigue” res.
Ahir somiava històries que cantàven
i sé que no me queden més que arcades,
històries que cantàven amb la meua veu.
No puc veure la veritat, me revol lo fetge,
no puc veure...
Anunciarem a cabotades “hasta” la fi del món
que la ignorància forme part del nostre dins més fons,
que no fem falta aquí a la terra, som com un tumor,
alimentem los nostres núvols amb fum de carbó.
Podem escriure amb sang amb tinta “qualquier” il·lusió,
desfer les fulles de la història a “golpes” de garró.
Haurem volat sobre muntanyes i a través del sol
i no podem curar d'una hòstia tanta corrupció.
Governarem amb dictadures de “qualquier” color,
encunyarem una moneda amb merda i amb sabó
i comprarem tantes victòries que perdrem la por
a la derrota per lo “menos”, o pot ser que no.
Som com un txapo de la mà d'un mal agricultor
que quan me trenco no m'arreglen,
me'n vaig a un racó.
Som com les gàbies “espectàcul” dels lloros al zoo,
a gran escala és un “invento”, es diu televisió.
Alimentem lo nostre ego amb likes d'ordinador,
som físics, químics amateurs, som màquines d'amor,
i si lo cap se mos rebote per “qualquier” dolor
mesclem cervesa amb aspirina i paracetamol.
Regalarem la nostra fé amb gasos d'aerosol
i te vendrem les “mascarilles” a preu de cigró
i contagiats tots d'ignorància cantarem al sol
com los beatos a una creu de fusta amb un ninot.
Anunciarem a cabotades “hasta” la fi del món
que la ignorància forme part del nostre dins més fons,
que no fem falta aquí a la terra, som com un tumor,
alimentem los nostres núvols amb fum de carbó.
Podem escriure amb sang amb tinta “qualquier” il·lusió,
desfer les fulles de la història a “golpes” de garró.
Haurem volat sobre muntanyes i a través del sol
i no podem curar d'una hòstia tanta corrupció.
Governarem amb dictadures de “qualquier” color,
encunyarem una moneda amb merda i amb sabó
i comprarem tantes victòries que perdrem la por
a la derrota per lo “menos”, o pot ser que no.
Regalarem la nostra fé amb gasos d'aerosol
i te vendrem les “mascarilles” a preu de cigró
i contagiats tots d'ignorància cantarem al sol
com los beatos a una creu de fusta amb un ninot.
Governarem amb dictadures de “qualquier” color,
encunyarem una moneda amb merda i amb sabó
i comprarem tantes victòries que perdrem la por
a la derrota per lo “menos”, o pot ser que no.
Autor(es): Los Draps
