Himne galàctic
Habitant de terrestres confins,
lliurarem nostres somnis al vent
d'una platja que n'era un jardí
arrelat en el blau firmament.
Un migdia de foc encendrà
les estrelles del cor de la nit,
on la música lliure serà
l'harmonia que portes a dins.
Cadascú serà déu i esperit
d'ell mateix i te tot l'univers.
Ni captaries ni reis pels camins
que relliguen la terra i el cel.
Saltaran sobre el nus de la sang
les cadenes de mares i fills.
Tots són pares i tots són germans
a les portes del seu laberint.
Dels tebeos a la llum de l'eternitat,
d'occident a l'orient traspassar.
De les cases, al mar i al desert,
del present a l'enigma del temps.
Avancem sense moure'ns de lloc
a poètiques forces units.
Si la vida és com un giravolt,
el més gran és també el més petit.
En el límit de la realitat
prohibir estarà prohibit,
quan galàctic el sol brillarà
a la terra que mai no ha existit.
Autor(es): Jaume Sisa
