Hivern (la tristesa)
I miro pels vidres transparents
i miro més enllà
em recorden la boira
i pugen les noies
ordenadament
als peus del llit
suficientment lluny
i suficientment a prop
per no sentir l'alè
l'olor de la pell malalta
estan als peus del llit
i volen que parli
volen que digui
volen que reciti
i que torni a recitar
les paraules boniques filtrades com la mel
als seus ulls adolecents
i una em diu
que les paraules com les meves
l'omplen de vida
i jo la miro
convalescent…
i després vindrà el director
probablement dirà què tal
què tal avui
què tal
senyor poeta
com estan les coses…
i és el moment en que
desapareixen les faldilles
i les mitges
i és el moment
en que dic
hivern
hivern
hivern.
Autor(es): Alex Reig,Bernat Sànchez
