Ho duc tot amb mi
Avui estreno
el poc cabell que em queda,
una barba blanca,
un piano antic
i un pinzell gastat.
Estreno nou cos
amb els mals de sempre,
la mar de content,
agraint-ho tot
com un gran regal.
Avui estreno
les hores oblidades,
els amors perduts
i els diners gastats,
la fredor del vent
que em bufa a la cara
com si tot fos nou
de primera mà.
Ho duc tot amb mi,
vaig vestit de festa
com si fos el vespre
de l’última nit.
Rebentem-ho tot,
fem una foguera,
que no quedi res
per demà al matí.
Tot em ve de nou,
he nascut a l’alba.
Vull mirar-ho tot,
que potser el futur
no arribi a demà.
No m’estic de res,
no puc esperar-me
Vinc amb molta pressa,
tot està per dir
tot per començar.
Autor(es): Pep Lladó
