Història de Sifa
Entre roses vermelles i aquell cel
tan brut que tothom va arraconar
entre imatges d’algú que no és ningú
que va armat i que t’empaita.
Engoleixes cada pas del camí
com l’últim crit d’una dansa
la incertesa acompanya els teus batecs
una vida que comença.
Marxa lluny no et paris per res
busca el vent del nord
que la sort o la desgràcia són l’únic camí.
L’home armat t’esperava a l’últim pont
allà on s’acaba la història
va mirar-te i li vas glaçar el cervell
una estona més de vida.
Llàgrimes de foc s’escampen
damunt del teu cos
i els morts encara somriuen al mig del camí.
Sang i mel a l’abraçada, llavis sense veu.
Vas acostar-te al riu vint anys després
al frec de la mitja tarda
vas creuar-te amb un home vell i sec
que et va trobar en la mirada
els mateixos ulls metàl·lics
d’aquell soldadet que plorava cada dia
sol damunt del fang
maleint la lluna plena, cridant el teu nom.
Entre roses vermelles i aquell cel
tan blau que m’he prohibit oblidar
com l’estona que tu em vas regalar
una estona més de vida.
Autor(es): Trenkaband
