Històries desencantades
Et diria que t'estimo però tinc més coses a fer
Ara potser et deixaria però vull prendre'm el cafè
Ens emmudeixen les hores mortes
Que parlen quan no les escoltem
Són històries que desencanten
Que semblen vives i de sobte s'apaguen
Sons que es fonen i desdibuixen
Els somnis i les esperances
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s'apaguen
sons que es fonen i es desdibuixen
confosos amb les esperances
Quan tinc ganes de riure recordo la cançó
Que diu "el meu amor per tu no té aturador"
Esperant tòpics que ara cauen
Cansat de prínceps de tots colors
Són històries que desencanten
Que semblen vives i de sobte s'apaguen
Sons que es fonen i desdibuixen
Els somnis i les esperances
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s'apaguen
sons que es fonen i es desdibuixen
confosos amb les esperances.
Em fas sentir completa dins un camp de solitud
M'encegues i em limites fins que sóc només per tu
Com una nina de porcellana
Sóc presonera dels teus llençols.
Són històries que desencanten
Que semblen vives i de sobte s'apaguen
Sons que es fonen i desdibuixen
Els somnis i les esperances
Són històries que desencanten
que semblen vives i de sobte s'apaguen
sons que es fonen i es desdibuixen
confosos amb les esperances.
