Homenatge
Passen com unes bengales,
totes juntes a sopar.
Travessen les majorales,
per davant el cadafal.
Mireu quines perles tan fines
fent un desaire en passar.
Què tenen estes fadrines
que em faran anar del cap?
Ja tornen ben arreglades
i al café van arribant
—senyor, com les crien les mares!—
les festeres d'enguany.
Les xiques de hui en dia
com d'orgulloses s'han fet.
Jo les contemple tan guapes
i en silenci vaig bevent.
Fan ballades a la plaça
i jo ja no hi puc anar.
Si veig d'ella alguna traça,
el seu record em fa mal.
És com un cuet d'eixides
que em travessara el mirar,
com si m'obriren ferides
i se m'engolira el mar.
I quan l'estiu ja s'acaba
només vull que torne Sant Joan.
Ai, traca caramel·lera,
no veus que m'estic matant?
Tinc el cap ple de guirnaldes
en un incendi constant
i com un pobre dimoni
veig els dies com van passant.
Autor(es): Toni Torregrossa
