Hores quietes
quan el sol es pon al porxo de casa
un ventet suau m'acaricia l'alma
el verd torna blau, el vermell magrana
i un concert d'ocells va escombrant la tarda
quan el sol es pon al porxo de casa
quan el sol es pon al porxo de casa
les ungles del món l'horitzó retalla
un plugim d'estel va prenyant les aigües
i entre terra i cel es confon la ratlla
quan el sol es pon al porxo de casa
quan el sol es pon al porxo de casa
llessamí d'olor, que enamora l'aire
volves de frescor, ales de nostàlgia
com el nen que soc de la ma del pare
quan el sol es pon al porxo de casa
quan el sol es pon al porxo de casa
em convida al ball la gran dama blanca
el mirall dels ulls fa del temps distancia
i la nit s'esmuny i em desperta l'alba
quan el sol es pon al porxo de casa
Autor(es): Enric Barbat
