Horitzó d'esdeviments
No t'estranyes si desaparec per fabricar
unes ales de cera
que m'ajuden a fugir d'aquesta realitat,
laberint de Creta
Triaré un altre final,
molt menys fosc que aquest forat...
Jo vagava prop de tu com la pols estel•lar,
sense rumb ni meta
i orbitava en imprudents anells al teu voltant
com un perdut cometa
que, per obra i gràcia de
qui comana l' univers,
ara flota extraviat
engolit pel teu forat,
tan absent, tan aïllat
No hi ha res, magnitud i densitat
Atrapat entre l'espai i el temps
horitzó dels esdeveniments
orbitant perpètuament al teu voltant
No pateixis si veus que demà m'he evaporat,
com la nebulosa
i he deixat dins del teu buit un tènue feix de llum,
estrella misteriosa
que, per obra i gràcia de
qui juga a ser l'amo del cel
eres ombra, eres infern.
Mentrestant
jo entre l'espai i el temps
com un nàufrag dins del teu corrent
engolit per una absurda gravetat
No patixques si desaparec per fabricar
unes ales de cera
que m'ajuden a fugir d'aquesta gravetat
laberint de Creta
Com si no hi hagués demà
com si sempre nos fos mai
Perque tot el que jo toque
sempre es converteix en cendres,
i entre foc i pols torne a ressuscitar.
