Horitzons
Veig en ulls fosos la tristes de l'edat
Quan em miren fixament sense parlar
Ulls malalts de veure el món desordenat
Desarmat en una guerra que encara..
No ha acabat!
..quan t'adones fins quin punt pots aguantar
Quan has vist batalles i hagut de matar
Germans remant en horitzons tan separats
El camí ens separa amb armes a les mans
Sents que sol té por
Mira enrera el veus per últim cop
Corre i pren la mà que et donc
Que aquest nou camí no el faràs sol.
Crema la innocència entre les cendres d'aquella tendresa
Que la mare ens regalava cada dia al tornar casa
Marxa amb la camisa de recluta de la compañía
Gravats en la pell petits ocells que et marcaran per vida.
Sents que sol té por
Mira enrera el veus per últim cop
Corre i pren la mà que et donc
Que aquest nou camí no el faràs sol.
No!!
Recorda sempre
Que l'ocell mor
De nit obeserven
Quan estàs sol.
