Hotel de la confusió

Jordi Batiste

Estic assegut aquí
aguantant aquest plugim,
i de lluny sento tambors
esperant algun senyal de salvació,

Entre cares de l'absurd
i converses amb ningú
i a fora els ànecs piulant
en aquest Hotel de la Confusió.

Tinc el cap com si nedés
en un mar de mercuri lluent
enredat entre alcohol
caminant sense poder aixecar el vol.

Amb les cames minerals,
els cabells enfilferrats
i un pallasso mig mamat
a la festa del desordre, sol, ballant

Estel de l'alba, no em deixis al camí
filla del dia, deslliura'm de la nit
Estel de l'alba, salva'm els sentits,
treu-me d'aquí...

O, dolça amant feliç
esperant-me cada tarda al pis
i jo, escoltant com plou,
sense esma per trucar-te i dir-te on sóc

l l'incert desig cremant
del teu cos de núvia ardent
és la mes clara visió
dins del meu cervell perdut com un llop