Ho volem tot
Som els nens de l’ahir
Els que no paràvem quiets
Els que ens convertíem en superguerrers.
Som els que amb un llapis i un paper
Dibuixàvem tot un món
D’històries impossibles on hi podia passar de tot.
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam ser
No renunciarem a res
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam fer,
Ho volem tot.
Som l’esperança del demà
d’un futur precari on els de dalt
ens volen condemnar.
I som el que som i volem ser
Som la il·lusió, som sentiment,
Som un inici mai no escrit d’un final que no arribarà.
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam ser
No renunciarem a res
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam fer,
Ho volem tot.
Som gent de teatre, gent mestissa amb cultura de carrer i consciència de classe, som inquiets i somiem en un món millor.
Som tot pel que van lluitar els nostres avis, fills d’un crit col·lectiu i els culpables d’una crisi que no hem creat, però tot és possible i tot està per fer.
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam ser
No renunciarem a res
No oblidem qui som,
Ni tampoc el que vam fer,
Ho volem tot.
