I Déu creà el rodamón
He vist salpar un vaixell
de les tristes mans d'un infant
en negra i freda mar,
com serà un dia el seu atzar.
El cec guiarà al cec
i el malalt acudirà al malalt
quan el que és l'Essencial
serà arrancat del cor dels amants.
Misteri antic,
àngel ferit,
terra de soledat,
blasó del desterrat
travessant els deserts de l'amor.
He vist el negre jorn
sense so, sense cap perfum,
glaçar-se dins la llum
com el crit que busca el difunt.
I Déu creà el rodamón,
li digué: "Sempre estaràs lluny".
després aixecà un mur
com record del primer perfum.
I en gèlida nit
el va fer el seu fill,
que al cel el trobà amarg,
desconsoladament callat,
travessant els deserts de l'amor.
Autor(es): Xavier Baró
