I ballàrem dins una rajola
Mos coneixiem de vista
i quan mos creuàvem mos soliem mirar de reüll
mos saludàvem cada dia no sé que em passava
que jo me quedava amb un dolcet regust
durant sa meva feina no me concentrava
perquè ella ocupava tots els meus sentits
lo que jo no sabia era que ella sentia,
ella sentia lo mateix per mi.
A Manacor hi havia un lloc on hi tocaven conjunts,
es conjunts des moment
on mos hi reuníem al·lots i ses al·lotes
si t'obligada per tot es jovent.
Un diumenge capvespre,
dissabte de festa,
una cançó lenta i li deman per ballar
ella amb una rialla, tota falaguera,
botant de contenta
se me va acoplar.
I ballàrem dins una rajola totes ses cançons,
i ballàrem una hora i altra hora sense aturar-nos
i ballàrem ja a portes tancades els dos totsolets
i ballàrem fins que de matinada volàren estels
i llavonces amb so meu 4L, au cap a nes port
i allà a damunt s'arena amb confiança plena,
entregant-nos un a l'altre vàrem veure sortir el sol
Per circumstàncies sa vida
passant tira a tira mos dugué per camins diferents
mirau per on s'altre dia
de forma imprevista
de cop me tornàren records d'aquell temps
Un diumenge capvespre,
dissabte de festa,
una cançó lenta, li deman per ballar
ella amb una rialla, tota falaguera,
botant de contenta
se me va acoplar.
