I és vostè!
Compri’m un quadre, que fa unes setmanes que no n’he venut ni un.
Jo ja l’entenc que no és un bon moment, però aquest no està gens malament.
És un paisatge inventat. Només l’home que surt és real i és vostè.
Ai! Maurici! Que ets tu! Dins d’aquest quadre imaginat, com pot ser això veritat?
Portes el barret vermell que et vas comprar a La Rochelle,
les teves sabates preferides una a cada peu.
Ara que hi penso, pot ser el teu germà bessó que va anar a viure al Japó.
En un restaurant, va conèixer el pintor menjant sushi i arròs.
És normal que el volgués pintar. Això de trobar un català allà tan pintoresc...
Ai! Maurici! No ets tu! Dins d’aquest quadre imaginat. És el teu germà Bernat.
Porta el barret vermell que es va comprar a Sabadell,
les seves sabates preferides una a cada peu.
Pintat aquí o pintat allà,
- Quant en demana? Que me’l vull emportar.
El penjaré al meu menjador. La setmana que ve arriba el meu germà del Japó.
