Ignorant l'endemà
He trobat algunes bones raons
per volar a través de mil estacions,
ara m'he omplert de coratge,
massa temps de passejar pel llenguatge,
sempre travessant lentes tardes llargues,
creuant els mateixos carrers de mots incomprensibles.
Vull reclamar les imatges
i treure el cor de la capsa.
Vull ignorar l'endemà
i somriure al present.
Sé que la vida segura, la vida còmoda
són grans trampes contra la vida.
El cel m'estava caient al damunt,
tenia els peus en el fang,
estava viu però no vivint,
i eren tan buides les hores,
arrogants, botxines de mil destins,
ja tan remotes les converses, d'ençà que vam frenar.
Encara't sempre on el gel és mes dur, la neu més blanca,
pots volar cercant els pics més alts o pots anar mar endins,
nedant a la deriva per trobar nous camins,
però hauràs d'haver vençut gruixuts barrots de ferro,
que volen impedir el pas al que busca
aturar els petits instants d'una visió.
