Il·lumina't
Abatut, ell jeia a terra.
Vençut, mirava enrere.
Tantes preguntes encara per respondre,
tantes coses, se li escapaven.
Buscant, trobar el seu camí.
Buscant, entendre aquest món.
I és que el sol no sempre brilla,
la foscor, el captiva.
Si la foscor envaeix tot el teu cos crida alt, ben fort.
Expulsa-la treu-la del tot, il·lumina el teu cor.
Saps si un somni mai no t’ha fet por, serà que no és prou gran.
Si tu no creus que t’en pots sortir, diga’m qui ho farà
Lluitant, a contra corrent.
Esperant, el seu moment.
Masses coses, encara et queden,
no! No miris enrere
Si la foscor envaeix tot el teu cos crida alt, ben fort.
Expulsa-la treu-la del tot, il·lumina el teu cor.
Saps si un somni mai no t’ha fet por, serà que no és prou gran.
Si tu no creus que t’en pots sortir, diga’m qui ho farà
Quan la llum s’apaga, els somnis s’esfumen.
Intentes sortir d’aquella densa foscor,
però és la impotència que et va consumint lentament.
I penses que no ets res, que estàs sol.
I és quan mires a dalt,
l’esperança, aquella llum, t’obre el cor.
És la força que et fa lluitar en aquell últim combat,
en aquell somni, qui sap, potser un desig.
Però en el fons, aquesta batalla, només depèn de tu.
Si la foscor envaeix tot el teu cos crida alt, ben fort.
Expulsa-la treu-la del tot, il·lumina el teu cor.
Saps si un somni mai no t’ha fet por, serà que no és prou gran.
Si tu no creus que t’en pots sortir, diga’m qui ho farà
