Illa d'Utoia
Càntics joves sonen al vent,
mirades verges, mans inocents,
nòrdica terra, cel boreal,
gèlida calma i tranqulitat.
Juguen, canten, sense saber,
que hi atraca un nou mariner,
Illa d'Utoia destí que ha triat,
el teu nom ben fort han cridat.
I els nois s'hi acosten sols,
mentre li porten flors, raigos de sol,
mostren la seva pell calenta,
i les noies tot cantant s'hi estrenyen
ben confiades al costat mentre el saluden,
i l'abracen.
Difícil de sospitar, illa d'Utoia dorms
en el teu cant, terra de mar i de inocencia.
Jove perdut en el desert de la illa d'Utoia,
amb mans de sang escrius el breu relat
de la teva gloria, illa d'Utoia que han escrit
ja la teva historia, nòrdica terra despertant
dels somnis i la memoria, illa d'Utoia
que han escrit ja la teva historia al mar.
I els nois s'hi acosten sols,
mentre li porten flors, raigos de sol,
mostren la seva pell calenta.
I les noies tot cantant s'hi estrenyen
ben confiades al costat mentre el saluden
i l'abracen.
Dificil de sospitar, illa d'Utoia dorms
en el teu cant, terra de mar i de inocencia.
Jove perdut en el desert de la illa d'Utoia,
amb mans de sang escrius el breu relat de la teva gloria,
illa d'Utoia que han escrit ja la teva historia,
nòrdica terra despertant dels somnis i la memoria,
illa d'Utoia que han portat ja la teva cendra al mar.
Autor(es): Xavi Bosch
