Immortal
Plou de nou, és dijous, gris matí d'un nou setembre.
Gire el cap envoltat de pensaments que em guien a prop de tu.
Em perdré cobrint nostres esquenes,
silenciant qui ens vol callar els ulls!
I en el temps que hem conviscut, m'has brindat de futur!
El dolç sentit de sincerar, donar sense esperar,
preservar la sort al nefast.
Pensar en cada situació, recórrer a la dicció,
abrigar relats d'emocions...
Despullem cos i ment, arranjant fils d'esperança
per sorgir, per trencar, per fer cantar les fibres del teu cor.
Incrementen trampes que et fan caure
oblidant que voles com ocell.
Cauran rendits sense atrapar. Eres veu immortal.
Viatges món per enfrontar, virtuts i vanitats,
blanc i negre, el món d'aïllats,
el flux de la generació, art de contradicció,
llengua viva en la percepció.
He vist els ulls del receptor, l'impacte a la passió,
sentit a tot el que he sigut, ubica latitud.
