Infants

Carles Enguix

T'he vist plorar tanta misèria i crueltat
perversa.
T'he vist ambulant per un llarg carreró.
He vist els teu cos cansat i maltractat
i en els teus ulls, la resignació.

Han volgut fer de tu una pobra titella.
No queda res de la teua innocent felicitat.
Arraconat, perdut i humiliat
només ets silenci llunyà i oblidat.

Però tu sol no podràs
creuar l'horitzó
on més enllà naix el gran sol
els teus ulls brillaran
en la fosca nit
voldria anar a per tu,
sentir-te junt a mi,
tindre't sempre així,
tota una eternitat.

No tens res només que pena fam i guerra
i un vast desert buit de comprensió.
No pots fugir d'aquest destí calculat
i si per tu cride, em tanquen l'habitació.
No sabràs mai que és un joguet inseparable
ni el suau tacte de la mà d'una mamà.
Abandonat sense futur pel món infame
potser que una bala desitge el teu final.
Però tu sol no podràs
creuar l'horitzó
on més enllà naix el gran
sol
els teus ulls brillaran
en la fosca nit
voldria anar a per tu,
sentir-te junt a mi,
tindre't sempre així,
tota una eternitat.