In mortem
Ja veus sota els núvols un ocell que per tornar no ha perdut el camí.
Ja brilla en l’aigua el reflex dels ulls d’un tigre que no es va extingir.
Ja escoltes el terra com s'empapa de la pluja que farà els seus fruits.
Ja el vent t'acaricia sense dur-te allò tan tòxic que et crema per dins.
Sé que per tu sols serem les històries que ningú voldrà sentir
Només un record per saber com tractar aquest vell món que vam ferir.
No puc donar-te ja la mà. És massa tard per ser jo ací. No podré estar al teu costat.
No em busques més, ens ho hem guanyat. Tu no ets humà, tu pots sentir. Tens tanta vida per davant...
