Innocència terminal
Hem perdut la flama de l'infern, ja no som lliures.
Potser som replicants.
Ja no ens agraden les mentides ni els paranys.
Vivim en aquest món d'asfalt i holografies.
Milers de fotografies ens amaguen la crua realitat.
Innocència terminal,
s'ha acabat aquell món ideal.
Les coses no són el que semblen.
Ara, la força universal
i els astres no ens alliberen.
Hem de buscar alguna resposta funcional.
Tot ha canviat. Ja no interessen els tricicles ni les fires
i l'arrogància creix contaminant.
I de més gran ja no recordes les parides.
Et despulles d'alegries i et preguntes què faries per guanyar.
