Infidels (llums i ombres)
Excitem-nos com ho fèiem abans
quan vam començar a dormir junts,
el perill era el millor estimulant
i l'hotel no ens semblava anònim,
deixem córrer el temps de pressa,
igual que la suor per l'esquena,
i la saliva per la teva pell,
fes-me oblidar cada moment precedent,
ens vam torbar per casualitat
insatisfets amb les nostres vides,
tu parlaves d'arquitectura,
jo pensava què vindria després
el teu cos projectat en l'esperança,
vam enganyar-los molt de temps
i també vam enganyar-nos a nosaltres,
llums i ombres succeint-se constantment,
pots sentir tu el que és correcte?
La moral va caçant els somnis diàriament.
Es precipita la nostra caiguda,
no tenim la certesa d'estimar-nos
però tampoc a ningú més.
És bon moment per equivocar-se,
no vull tornar a baixar a allà, amics,
no em deixeu caure,
intencions interminables, sent la intensitat
de la decepció,
tinc una excusa, sóc jove i crec que puc canviar-te,
si t'obro pel mig i entenc el que volies dir,
veuré el motiu pel qual no funcionem bé,
tinc impressions sobre la immensitat,
posseeixo com tu aquest racó d'espai,
són millors dies per seguir endavant,
no tenim cap certesa d'estimar-nos
però tampoc a ningú més.
Autor(es): Pere Vilanova
