In memoriam
Sento la soledat i s'encongeix el fetge
quan recordo els que han mort per accident de cotxe,
m'explota el cap, tanco els ulls i veig el seu rostre
els instants perduts per sempre eh? qui els compra?
te'n dones compte intentes posseir
sempre fent el recompte de la guita guanyada ahir
comprar no omple el buit
que tindràs demà i notaràs que et falta l'escalfor de la
seva mà
la mort és l'escultor que sense cap raó
em passa per l'esquena fent esses el muticultor
la ferida es fonda i el poble tomba
i sense cap criteri eh, es crema la junta
la pregunta és senzilla..eh? perquè no ets tu la que fica
el cul i pilla
tranquil·la ja em contestaràs en un altre moment,
la teva resposta no te lloc en el meu present.
I si ja ho sé i un dia em tocarà, però tinc clar no
m'enterrarà cap capellà
i aquí està escrit i ho repetiré fins l'infinit, la
consciència descansada
no hi vull ni el RIP.
Sempre he estat en pau, ja descansaré al llit
sempre atent eh, intuint el teu crit
per sort tu només tu fas aquesta olor, i a les fosques sort
en tinc per seguir el rastre bo
I sempre et recordaré, saps quan? Quan vegi els ulls de qualsevol infant
fumant et recordaré i no pas resant, el buit obert mai més s'acabarà tancant.
Sempre et recordaré, saps quan? Quan vegi els ulls de qualsevol infant
fumant et recordaré i no pas resant, el buit obert mai més s'acabarà tancant.
Baixant per la carretera, et vaig trobar
tombat a la vorera, mai tan callat
armat de coratge, vaig passar aquella eternitat
hostatge del temps, sense intimitat
l'últim alè d'aire, de caire inexplicable
no tinc paraules, és va segar el cable
en un instant l'amor va desaparèixer, si l'amor que
durant tants anys va créixer
ningú és de merèixer aquest final terrenal
no és suportable pels que quedem de racionals
a la vida són aquestes les coses que fan mal
l'esperança és crucial, qui és l'autèntic criminal
La de la falç, si només li queda calç
jo estic bé aquí amb la verdor i els pardals
sempre vitals, com si fos l'últim glop
cada cop estem més i més aprop...
I no sé a quin lloc aniré a parar, però tinc clar aprofitaré
com si no hi hagués demà
parlar per parlar, no és pas el meu estil
sense coneixement ets tu, el que trenca el fil
és com un projectil que s'estampa entre cella i cella
l'hemorràgia plagia el dolor i sangra sang vermella
la màgia s'acaba i no paro de sangrar,
ei!! demà sense tu no serà el mateix despertar...
I sempre et recordaré, saps quan? Quan vegi els ulls de
qualsevol infant
Fumant et recordaré i no pas resant, el buit obert mai
més s'acabarà tancant.
I sempre et recordaré, saps quan? Quan vegi els ulls de
qualsevol infant
Fumant et recordaré i no pas resant, el buit obert mai
més s'acabarà tancant.
