Insectes dissecats
Deixa passar el vent per les finestres del nord;
deixa passar el vent i que t'airegi tot el cor.
Als quaderns antics que groguegen
pels racons:
negres ametllers i ensopits versos d'amor.
Dolces tardes de setembre,
prop del final de l´estiu malferit;
els insectes que ens veiren junts,
com imbècils es comencen a morir.
Deixa passar el vent, que s´endugui el teu dolor;
deixa que et recordi perfumada de claror.
Deixa passar el vent, encara l´ànima al nord;
fresc i juganer, et farà un forat al cor.
Quaderns antics i bromes de mal gust,
insectes dissecats.
Quaderns antics i nosaltres també
ens comencem a morir.
Autor(es): Quimi Portet
