Insolació

Xavier Baró

A dins del cafè Celnit
on tu i jo ens vam trobar,
eren llàgrimes o era el risc
de clavar-se en el passat?
Derrapes, frenes, obres els ulls,
i caus i caus, i per fi ja sap
que és un mal sense nom,
tret dels llibres sagrats.

Deixa'm les ulleres de sol
per a creuar la pols solar
d'aquest ceg camí d'amor
que no hem pogut triar,
que portem tatuat en el front...
No puc entendre el meu cor.
És un mal sense nom,
tret dels llibres sagrats.

Estranyes flors
i drogues pel dolor,
camins de foc.
Cremant vaixells en mines d'or,
enlluernats per la claror,
com pòtols místics i drogats,
en camps de proves, il·luminats
per estels irreals,
enfebrits i cegats.
És un mal sense nom
tret dels llibres sagrats.