
Insomni a Barcelona
El compte enrere ha començat
Ja arriba el dia de demà
Llum que travessa les parets
Remor de fons que em manté despert
S'acaba la nit
però queda el neguit
Un últim desig incomplet
Ressegueixo els límits de la ciutat
Tantejant les possibilitats
Busco una altra víctima de l'atzar
Mentre s'obre el dia vora el mar
Sóc un nàufrag del temps
Atrapat al present
Al so d'un lament malaltís
No puc dormir a Barcelona
No, ni una estona
No sé dormir com totes les persones
Dormiria si ja no fos massa tard
Si el preu de la son no fos tan car
M'ofereixo al destí
Pels racons de l'oblit
On ressonen uns crits incessants
Dormiria
Si hagués fet el que he de fer
Si alguna de les ordres em convencés
Dormiria a la vora del camí
Dormiria si et tingués a prop de mi
Autor(es): Jordi Calmet