Instant perdut
Instant perdut,
les lletres giren
paraules cauen a mils.
Sentir-te buit,
absències plenes
i amargues nits sense fi.
Temps per temps,
imatges blanques
esborren la meva ment.
Lluny de mi,
i a prop del no res
on llenço el que va existir.
Sé que ets tu, el teu record,
el que fa girar el meu món,
on només sento mans buides
que calmen el meu dolor...
...que fa sentir-me viu,
és l'únic que noto en mi.
Ja no puc viure així,
si tu ets la vida
ja ara estic morint.
Vent per veu,
fugir de l'aire
que ofega restes de llum.
Viure el reflexa
d'aquella vida
que jo ara sento tan lluny.
Sé que ets tu, el teu record,
el que fa girar el meu món,
on només sento mans buides
que calmen el meu dolor...
...que fa sentir-me viu,
és l'únic que noto en mi.
Ja no puc viure així, odiant la vida...
No puc sentir-me viu,
quan el dolor resta dins.
Res no em pot fer sentir,
si tu ets la vida,
jo ara estic morint.
Instant perdut...
Autor(es): Berta Peñalver
