Instants de complaença
Qui no ha llençat mai pedres i ha amagat la mà?
Qui no ha sentit enveja o ha buscat venjança en va?
Qui no ha sabut desprendre's del llaç d'un trist record?
Molts han entrat al temple sols i han sabut trobar amor
De la paraula han fet, l'elogi i el retret, només una disfressa
Eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença
Qui no ha sentit urgència per veure resultats?
Qui no ha aixafat el feble sentint-se un mateix més gran?
Qui no ha perdut els somnis entre els racons del temps?
Tothom té clar l'inici, ningú sap què li espera al final
De la paraula han fet, l'elogi i el retret, només una disfressa
Eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença
I tu,com jo, seguim buscant aquest lloc on sentir amor
omplir-se d'esperança i continuar, com jo
seguim buscant aquest lloc on sentir amor
omplir-se d'esperança i continuar
Autor(es): Els Catarres
