Intro

At Versaris

Pau:
És l'entrada:
la tropa trepa tramant traves que pugi a lestrada i pilli.
esperaveu l'LP.
És pujar de level dir 'no pots amb sbd'
Rata convergent, ho sé, I tu amic compte amb mi.
Que no et diguin Ni-Ni si no tens money per la uni, jou.
Pocs s'endinsen dins el pou del risc q visc.
Nens on sou?
No us ralleu recercant ﬂow. Massa nen fotent rap tou
Estan sonant sense cap 'know how' és jauja i no tinc preu.
Jo. Sé que em mireu -de reüll també compte-
AtV tb és egotrip tripulant la barca
Carca stalo, escolta, és música porca.
És llet, calenta i talent. Aparta!
He passat massa temps atrapat en estructures
quan l'important quan un és gran
és fer i ser el què supures tant si rimes com si no.
Desvetllar és el q importa.
I amb 300 xavals potents triomfar com a Esparta.
Autodidactes al rap i a la vida
us fotem mil patades.
Una set de saber que no pares.
Vocació suicida.
L'injustícia em mata.
L'ètica no em permet ser un trepa.
O follem tots o el ric al riu.
A dida.
Has vist? me la sua, no rimo una merda. És la intro.
Declaració de principis:
L'economia política de la classe obrera.
M'avalen la ciència, la Història
i un ampolla de Macallan.

Rodrigo:
Que petin al públic, benvinguts al xou de nou.
AtV l'sputnik, antagònics en òrbita.
La incògnita, assenyalats amb una X són tres benparits de ment indòmita.
Mireu-nos a la cara gossos ﬁllsdepuig,
la por no s'eternitza i aguditza els sentits.
Nocturnitat, alevosia, bona companyia,
per no matar destil·lem ambrosia.
La síndrome de Sherwood, un món servil,
Alphaville de cartró-pedra com a Hollywood.
És per això que sóc un entre mil
i passo desapercebut entre tant d'imbècil.
I és fàcil, la realitat ciència ﬁcció.
Incansables perdedors unim-nos,
que la por canvii de bàndol amb el dolor del blues,
nosaltres guardem el dol per un altre curs.
Fins que els lleons tinguin els seus historiadors
les històries de cacera gloriﬁcaran el caçador,
nosaltres som la fera, forjant la nova era,
hip hop real, música sincera.
Làpides sense ﬂors, llàgrimes sense plors,
ens la sua el que pensin els teus demagogs.
La veritat no som res de l'altre món,
només mala herba esperant el nostre torn.