Introducció
En la primera línia han sembrat llavors de xiquets autistes que muten en violins esfilagarsats i notes fúnebres que s'enrosquen a les rames de la massa tarda ja aquella en la qual el sol s'amagava darrere els arbres intentant sostenir la teua mirada de cortar por la línea de puntos.
En el primer espai hi ha la blanca més blanca del pentagrama, eixa de ponga su foto aquí y ande hacia atrás con la cabeza torcida hasta detenerse en el escaparate.
En la segona línia Jesucrist es desclava de la creu i ens mira amb cara de aquí no ha pasado nada perquè ja no té superpoders.
En el segon espai broten els fetus-tubercle que serveixen de tro a les pilotetes de golf dels bigotis arrelats al monocle.
En la tercera línia les noves fornades de joves embogits ballen nus davall el planeta roig al desert verd de la venus decapitada blava sota/davall les dringants brolladures de pus còsmic del firmament.
En el tercer espai, dones precioses amb vestits preciosos es peguen cabotades contra els troncs posant cara de m'estic perdent alguna cosa.
En la quarta línia hi ha trampes permanents per a ments que són corxeres que et converteixen en vides alienes i tombes que són gramoles de vinils que funcionen amb cent de les antigues pessetes i arbres que són cames que s'acaben en tacó d'agulla parallamps.
En el quart espai rodamóns de la vella escola columbren passar entre els dits la processó d'allò políticament erecte mentre intercanvien un lleu somriure de complicitat amb la mort.
I en la quinta línia només hi ha que...
