Inútil Tresor
És el dia qui ens dóna la vida
i és el sol qui ens treu la por.
És la llum la que em fascina
i és la lluna qui em dóna la sort.
És la pluja la que ens fa créixer
i és el vent qui ens duu la pols.
És per tu que jo vaig néixer
I és per tu, que fuig la mort.
No ens escolten ja ni els arbres
Perquè se'ls ha endut el foc.
Ni els ocells que se n'anaren,
a la llar del seu senyor.
Ja només resten els homes
Al vell mig d'un desert d'or.
Ja només resten els homes
I el seu inútil tresor.
