Inventant l'eternitat
Homes i dones directament passionals. D’un invent, l’eternitat!
Serà com notar alens de llibertat navegant pels teus cabells replets de somnis
i filar indicis per saber tornar.
La història ens situa en la incertesa peculiar del record que pot marxar.
Convertir l’oblit en pell i despertar avançant tranquils sabent que si això ocorre
quedaran fresques les notes i assimilarem perquè ens vam estimar.
Cantarem la vida amb la cançó. Serem futur. Serem tu i jo.
Serem dos bojos insegurs segurs del mar, del nostre món,
segurs si em mires mentre dorm i jo somric si veig que rius.
Mai s’extingirà res del viscut, tenim el temps i l’actitud,
tenim carícies per complir, la Tramuntana i el desig,
ser subconscients totes les nits, pintar amb tu les albes...
Cales, fogueres, desitjos, nit de Sant Joan, versos dòcils, dos amants.
La quietud d’aquell capvespre incontrolat i l’anhel d’aquell vaixell que d’un propòsit
dibuixava estels inversos i creava un horitzó en la infinitat.
I quan et mire té sentit la projecció d’una amistat
que el teu diàleg va colpir, saciant l’estímul del temor,
volant partícips d’aquest risc, fent de l’amor nostre destí,
forjant la vida per a tu...
Cantarem la vida amb la cançó. Serem futur. Serem tu i jo.
Serem dos bojos insegurs segurs del mar, del nostre món,
segurs si em mires mentre dorm i jo somric si veig que rius.
Mai s’extingirà res del viscut, tenim el temps i l’actitud,
tenim carícies per complir, la Tramuntana i el desig,
ser subconscients totes les nits, cantar cançons de tu i de mi...
Autor(es): Andreu Valor
