Isanta, no t'oblidem
La plaça està plena, silenci absolut
Es respira el dolor, es respira la pena
Es respira la pena, pel buit que has deixat
Perquè t'hem perdut.
No es fa cap festassa, ja no és com abans
I veig amb rancor, que al mig de la plaça
Que al mig de la plaça, saltant amb tristesa
Sols ballen tres nans.
Però ara hem de seguir, junts aconseguirem
Que es faci justícia amb qui ens ha fet patir
Per una mort digne, perquè Isanta
No t'oblidem
No t'oblidem
Mai ho farem
