Irreal

Carles Enguix

Que farem, vailet?
Que és el que ha passat?
La bicicleta s'ha espatllat
i no tenim on aparcar.
"Temps al temps" digueres,
"ho solucionarem".
Les promeses incomplertes
et delaten, amic meu.
Des de dalt de l'escenari
veiem la vida circular;
però la lluna que il·Iuminava
sembla que |'han eclipsat.

Amagats en els badalls
sentim les hores vagar
per camins sinuosos
que no sabem desxifrar.

EI fluorescent s'encén i s'apaga,
fa una llum estressant.
Sembla dir una paraula:
Irreal.

I així un segle,
un any i toma a començar,
ja mos pares comprovaren
que tot això és paper mullat.

Un camí, un somni,
un desig truncat,
és un mur infranquejable
que mai no podrem salvar.

EI silenci per resposta,
l'evasiva que és constant,
per un món d'anomalies
i tu dalt del pedestal.

Ens agradaria tant
viure la felicitat,
i que s'obriren les comportes
i expulsàrem la maldat.

EI fluorescent s'encén i s'apaga,
fa una llum estressant.
Sembla dir una paraula:
Irreal.

La força cansada.
EI silenci que ens cou.
La paraula extraviada
i un prat on mai no plou.
La boca llança el crit.
La pluja omple el pou.
EI somni adormit
de tants segles alça el vol.