Ja no importa

Cris Juanico

Per a tu que s'encenia;
cada nit t'abraçava, te volia.

Per a tu que es desvivia;
el món no l'entenia
i no importava.

Matinava,
no importava.
es sol sortia...
no importava.

T'escrivia poemes
que ara han envellit.
És temps no té clemència,
té sentències.

Ses caminades davant la mar
es van diluir en boires d'incertesa,
es van perdre
en sa memòria,
dins sa tempesta.
Allà resten,
ja no importa.

Es dies empenyien,
ses mirades als ulls s'entelaven,
es fingien.

Sa xerxa d'alegries i amor
es va desfer en mil fils.
Ja no teníeu,
no sentíeu.

Quan tu anaves
ell venia.
Quan venies
ell tornava.

Ja no importa,
ara ja no importa.