Ja te'm sabies
ja sabies llegir-me la pell
llegir-me els plecs les pigues i les nafres
resseguint suaument
el bellugueig del pèl les corves i les galtes.
Ja sabies le mapa del meu cos
amb el seus sots desnivells i baixades
sense deixar espai al buit
entre els teus llavis que a poc a poc em besaven
On t’havies ficat que no et trobava
On t’havies ficat quan et buscava
Com podies saber, qui sóc jo?
en el mateix instant al respirar-me
donant així per fet, que havíem trobat l’amor
que perdurà eternament.
On t’havies ficat que no et trobava
On t’havies ficat quan et buscava
