Ja s'ha mort la besàvia

Pau Riba

Pel racó de l'hora baixa
al seu cor es pongué el sol
els seus ulls ja no respiren
i els seus llavis s'han glaçat.
Erta i blanca com un ciri
tot cremant els seus cabells
s'allunyà com les gavines
quan pujava dalt del cel.
De tant en tant es girava
fent-me adéu amb una mà
amb les flors de la mirada i
la cançó dels seus ulls morts.
Ahir es va morir la besàvia
l'àvia també s'ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu, more't pels teus fills!

La besàvia ja era morta
jo vaig veure el cos mort nu
entre els seus pits sense vida
la petjada d'una creu.
La besàvia morí blanca
sa pell blanca ignora el sol
blanca d'ànima covarda
sempre ha ignorat els colors.
Al racó de la besàvia
ara hi tinc un tros de món
que no sabia on posar-lo
ara el món s'ha fet més gros.
Ahir es va morir la besàvia
l'àvia també s'ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu, more't pels teus fills!

Que jo també em faré pare
que jo també faré fills
tu pariràs nois i noies
que voldran veure'ns morir.
Jo tinc la besàvia morta
l'àvia ja s'està acabant
la mare ja ha fet sa feina
ara tu i jo hem despertat.
Jo estimava la besàvia
la seva mort m'ha entristit
trist de tan content que estava
jo esperava que es morís.
Ahir es va morir la besàvia
l'àvia també s'ha de morir
la mort de la mare es prepara
i tu, more't pels teus fills!