Je ne peux pas sortir de moi
Deixa't de romanços
je ne peux pas sortir de moi
de romegueres que ens atrapen
je ne peux pas sortir de moi
el pèndol no s'atura
tut turet turí turà
hi ha dos bàndols en conflicte
per algun costat has de tirar.
Però que no mori
ningú a l'oblit
Però que no mori
res a l'oblit.
Deixa't estar d'hòsties
bon vent i barca nova
omple i beu-te les ampolles
mig plenes o mig buides.
Vas caure. Recordes.
Un pati d'escola
i passes per l'ombra
i el temps se t'escorre.
Però que no mori
ningú a l'oblit
Però que no mori
res a l'oblit.
Tu ja saps que tot s'encomana
Tu ja saps que no pots sortir.
De vegades ets disbauxa
tu peux pas sortir de moi
de vegades portes faixa
je peux pas sortir de toi
posa-t'hi fulles, flors o cactus
ets un cas com un cabàs
de vegades, de vegades
els ocells fan cagarades.
Però que no mori
ningú a l'oblit
Però que no mori
res a l'oblit.
Tu ja saps que tot s'encomana
Tu ja saps que no pots sortir.
En un pot no i pot
mai veri a gut
vi bo del fort
sense un em but.
Autor(es): Eduard Canimas
