Jo anava amb tu
Jo anava amb tu, i de sobte el sol
va trencar el trespol de fulles apretades
un cos de claredat vora el riu
va caure bategant com un ocell viu
La teua rialla era com un fil d'aigua
en una pica allà vora el riu
Es despullàrem i entràrem dins l'aigua
tu et capbussaves i tornaves a eixir
lluent com un gran peix, era com si l'aigua
es tornés liquida amb el teu contacte
Jo restava a la vora tombat en el fang
somrient a l'agradable carícia humida
Vull tornar amb tu sols pel túnel d'herba
per fregar-te la cuixa al caminar
sempre que ho faig sent com si em mossegaren
amb suaus mossos que m'ericen la pell
