Joan
Va entrar a la classe deixant-se dur,
Amb el cap “repenjat” i els ulls oberts de bat a bat,
Mirant, dubtant, en Joan és vergonyós;
Silenci, mirades, les baves a punt de remullar aquell pitet blau.
Té sis anys. Va amb cotxet.
La Sílvia ens ha explicat que el cap li costa d’aguantar
Però riu, somriu i diu que sí entusiasmat quan és l’hora de jugar.
Li poso a sobre un barret de vaquer, li encanta anar disfressat.
Joan el món és per als valents
i està pensat per a gent que és capaç de viure intensament.
Joan, agafa un autocar que sé que et fa xalar
i deixa’t endur aquest cop cap al mar.
Tres setmanes més endavant
el vam anar a visitar al seu niu,
un lloc molt especial
i allà, jugant, ens va deixar provar
cadires senzilles, i al seure,
el món se’ns va tornar més complicat.
Per això en Joan ha decidit
prendre-s’ho tot amb certa serenor,
moure el cos li costa molt,
s’estima més ser espectador.
Em va semblar que era feliç
i es va quedar un trosset de mi.
Joan el món és per als valents
i està pensat per a gent que és capaç de viure intensament.
Joan, agafa un autocar que sé que et fa xalar
i deixa’t endur aquest cop cap al mar.
Que a l’aigua els cossos no pesen
i podrem jugar sense parar.
